Temps Encara Tenim és una creació escènica que neix des del desig de seguir en moviment, de resistir —amb humor, experiència i tendresa— sense amagar el desgast del pas del temps sobre aquests cossos en escena.

 

Dos intèrprets comencen transitant un recorregut individual que es desplega a l'espai públic mentre l'intervenen a través de la instal·lació, la manipulació d'objectes, l'acció o el text… I acabaran culminant-lo en una trobada, una cita a cegues, entre ells i amb el públic, en un lloc i a una hora concrets.

 

Un espai escènic a dues bandes acull la trobada i brinda la possibilitat, no només de contemplar els intèrprets, sinó també d'observar i contagiar-se de les reaccions del públic a l'altra banda, ja que com va dir Juarroz:

 

“L'altre costat és el contagi més gran.

Fins i tot els mateixos ulls canvien de color

i adquireixen el to transparent de les faules.”

 

L'espectacle també beu d'una voluntat de fer riure i empènyer els límits de l'equilibri dels objectes i dels cossos:

 

Fràgils construccions amb bidons, doma d'escales en equilibri, cossos contundents manifestant una contradictòria lleugeresa en el moviment, xerrameca absurda —al mateix temps que profunda i poètica— acompanyant les accions…