Dos personatges, que semblen sortits d'una vella fotografia familiar, arriben amb la brillantor del mar als ulls i el record salat dels seus avis pescadors a les butxaques.​ Arrosseguen cubs de metall, canyes telescòpiques, maces, diàbols i altres objectes difícils de nomenar però impossibles d'oblidar. Amb ells construeixen un univers peculiar, on el caos i l'ordre conviuen en una harmonia paradigmàtica.

​​

Entre escenes absurdes, surrealistes i poètiques, evoquen relats anteriors a la darrera sequera, quan encara es pescaven històries amb ham i paciència. Juguen, creen i s'inventen criatures a través de la manipulació d'objectes, malabars, verticals i clown, tot com si el seu món estigués fet amb fils invisibles de memòria, humor i tendresa”